El que deixem darrera nostre

Si m’heu anat llegint, o si hem parlat alguna vegada de llanes, sabreu que odio l’acrílic i les fibres sintètiques. Molt. Però molt i molt.

“I per què?” potser pensareu.

Doncs bé, són molts anys de passar fred i no trobar jersei que m’abrigués prou. Són moltes samarretes que essent noves agafaven pudor. Són molts mitjons que deixaven els peus rebullits. Són caixes plenes de peces que ni les arnes es volen menjar.

És molta roba que ha deixat de servir i que trigarà centenars d’anys a desaparèixer.

Potser m’he fet massa hippie

Quan jo desaparegui d’aquest món m’agradaria deixar darrera meu una petjada el més petita possible, haver-lo fet malbé tant poc com pugui, i almenys haver-hi posat de la meva part perquè els que vindran darrera nostre ho puguin fer millor que nosaltres.

SuT Raimat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s