Kitten fail!

Bé, què us he de dir… A vegades les coses no surten com una voldria… M’explico!

Com alguns de vosaltres ja sabreu, m’he passat les últimes dues setmanes escrivint correus i missatges, disculpant-me a tort i a dret. Resulta que les kittens, les meves estimades llanes kittens, han tingut un problema bastant important: el distribuidor que me les venia em va enviar un gruix que no era el que tocava. La diferència era prou subtil com perquè no tothom la notés, jo inclosa! Així que he estat venent unes troques de 350 metres com si en tinguéssin 400. La diferència de metres és massa gran!!!

Per algunes no ha estat cap problema, i d’altres encara no les han teixit. Però hi ha hagut gent que han estat treballant patrons que demanaven un metratge concret… Hem estat fent equilibris i cabrioles, i sembla que més o menys de moment tenim a tothom amb els metres suficients! (per cert, si algú que està llegint això es troba en aquesta situació que contacti amb mi, si us plau, buscaré tintades, faré canvis i el que faci falta, que teixir ha de ser una cosa bonica i no un maldecap!)

Com comprendreu, no penso treballar més amb aquest distribuidor! Ja estic fent proves amb un altre que em sembla que només portarà coses bones…

Doncs bé, que sapigueu que ben aviat tornaran les kitten amb més força, més colors, i amb 400 metres de veritat!!!

IMG_0575

Al comptador podeu veure els metres reals, i al darrera el que anuncien a la web… 

I per acabar, només us volia donar les gràcies… Us podeu imaginar el mal de cap que ha estat tota aquesta situació, les llàgrimes, els pilons de disculpes, la vergonya que fa dir en públic com t’has equivocat… Doncs bé, amb tot això he trobat tot un seguit de gent que no només no s’han enfadat, sinó que a més m’han agraït que els donés una solució, m’han escrit paraules molt boniques, i n’hi ha que encara m’han encarregat més llana! Doncs això, que primer les llàgrimes van ser de ràbia, i han acabat essent d’emoció per tot de gent tant maca com vosaltres!

Muas!!!

Laia.

2016

Hola a tothom!

Com que s’acosten les festes de Nadal, el final d’any, i tots aquests moments que ens fan posar nostàlgics i empalagosos, voldria aprofitar jo també per ficar-hi cullerada.

Vull donar-vos les gràcies a tots per la confiança i el suport que m’heu donat. Per fi ens hi hem tirat de caps i hem començat a fer créixer Sóc una troca, i estem no només satisfets, sinó emocionats amb tot el que ha anat passant els últims mesos.

Ja us podeu imaginar que continuarem estirant aquest fil, tenim mil projectes al cap, alguns més embastats, d’altres que encara estan voleiant, i sobretot tenim molts i molts colors que tenen ganes de veure la llum.

De veritat, moltíssimes gràcies a tots per aquesta màgia.

Fins ben aviat!

Laia.

(la foto és de propina!)

dsc_0060_1

Au, que a vegades mires a terra i trobes coses ben boniques!!!

Festivaleeeet!!!

Quina il·lusió!!!

Aquest desembre, els dies 10 i 11, ens trobareu un altre cop al Festivalet, al Museu Marítim de Barcelona!!!

Hi anirem carregats de llanes precioses, molts mitjons i alguna sorpresa que espero que us encantarà!!!

No us ho perdeu!

festivalet

Els déus de la llana no em deuen estimar gaire…

Doncs això, alguna cosa dec haver fet per fer-los enfadar perquè aquest hivern no han tingut pietat…

Us explico! Sabeu que sóc fredolica, i al poble on visc, la Fatarella, porto jerseis de llana des de finals de setembre fins gairebé principis de juny. Això suma molts dies, i per molts jerseis que tingui, a la que n’he de rentar un em quedo sempre curta.

Aquest hivern, per posar-hi remei, em vaig proposar fer-me’n com a mínim un de nou. Preparo la llana… la tenyeixo… la cabdello… plantejo el disseny… començo a teixir… desfaig un parell o tres de vegades (com sempre!)… I quan ja em queda molt i molt poquet per acabar, només la vora de baix… GRMPFFFF!!! Bé, no entraré en detalls, però us diré que l’incident implica l’esmentat jersei i un gat amb problemes digestius. Total, que el jersei queda ben tacat… pffff!!!

I com que no val la pena intentar-lo recuperar faig un cop de cap. Aquesta vegada decideixo filar la llana jo mateixa… llavors la tenyeixo (i no d’un sol color, de cinc!)… plantejo el disseny… decideixo copiar-ne un que ja em vaig fer i que és el meu preferit, però l’allargaré una mica! Començo a teixir… desfaig un parell o tres de vegades (com sempre!)… el coll em queda molt obert, però ja el tancaré… les mànigues potser són un pèl justes, però amb el pes de la tela no es notarà massa… me l’he anat emprovant i sembla que la cosa avança bé… arribo a la voreta de baix sense accidents felins… m’equivoco quatre o cinc vegades… ho soluciono… l’acabo… me l’emprovo… Aaaaaargh!!! No, no em va bé, em fa tot de formes estranyes i em fa semblar encara més enorme del que sóc… Però si l’he fet iguaaaal!!! BUAAAA!!!

Bufff… No sé estar-me sense res a les agulles, però la veritat és que ara mateix no sé si m’atreveixo a plantejar gaire res més!

Déus de la llana… tingueu clemència si us plau!!!

Anar fent…

Doncs això… A vegades la feina de l’artesà és una mica monòtona, com quan t’encarreguen moltes peces iguals… Això sí, a mesura que s’acosta el final et vas emocionant!

Bé, jo encara no he acabat amb aquestes troques, però ben aviat n’hi haurà 12 com aquesta!

Salut!

60 Xisqueta tricolor by Sóc una Troca

Dos colors

Doncs provant provant, amb merino castellà, dos colors i  una sola tècnica (el filat d’estam), aquí teniu una petita mostra de les combinacions que es poden fer…

Abans:

58 merino castellà 2 colors 1 - socunatroca

Després:

58 merino castellà 2 colors 2 - socunatroca

Llana llisa, prima, gruixuda, d’un cap, de dos i de tres, de ratlles, amb taques, marbrejada…

Au!

Spinzilla… buffff!!!

Ja s’ha acabat la setmana intensiva de filar!!! (per sort, perquè la meva esquena ja no podia més!)

Au, aquí teniu els resultats, n’estic molt i molt contenta!

Spinzilla 2015 mètric

Ah, i sabeu el millor de tot? Després d’una setmana amb el cul enganxat a la cadira i les filoses a tota castanya… el meu home encara m’aguanta!!!

Spinzillaaa!!!

No em puc creure que ja hagi passat un any! Avui ha començat l’Spinzilla, i com que sempre vaig tard no he fet cap post fins ara…

Apa doncs, des d’avui i fins diumenge em penso passar tantes hores com pugui pedalant a la filosa! He preparat uns quants quilets de fibres i aviam fins on arribo… l’any passat vaig filar 6.748 metres de llana, aquest any m’agradaria filar-ne uns 2.000 més!
la fibra de l'spinzilla 2015.jpeg(a la caixa de dalt hi tinc merino pentinat, merino en napa, llana alemanya també en napa, una mica de lli i blue-faced leicester, i a baix… puniiiiiiis!!!*)

Au, entre troca i troca espero anar actualitzant el dia a dia en un lloc o altre, així que si teniu curiositat ja ho sabeu!

* si voleu saber com són els punis haureu de visitar el meu instagram, ha ha!

PS: Aquesta és l’entrada número 99 d’aquest bloc… carai!!! (segur que a la número 100 no me’n recordaré…)

Winter is coming…

…i la meva germana ja té els seus mitjons de llana!

La Pitu, l'Anna i els mitjons de llana

Ara que ja no ens ofeguem de calor i podem tornar a ser persones humanes, Sóc una troca es posa en marxa altre cop! Les olles ja bullen plenes de colors, la filosa gira sense parar, i els peus comencen a reclamar una mica d’abric…

No hauria dit mai que algun dia esperaria l’hivern amb il·lusió!

En poques paraules…

…uns 8 kg de llana…

…18 colors…

…més de 100 troques…

…3 tipus de filat diferents…

…i uns quants parells de MITJONS!!!

57 estenedor socunatroca minicraft

Tot plegat ho podreu veure aquest cap de setmana a la fira Minicrafts, al voltant del festival Minipop (xulíssim!!!) a Tarragona!

Ah, i nosaltres també hi serem, i amb la filosa treballant com sempre!!!

Jugant amb cotó!!!

Porto una setmana i mitja preparant mostres de cotó! Per fi he tingut una excusa per fer-ho i m’hi he tirat de caps. Encara em falta fer una tina per a blaus i verds, però de moment són bonics, oi?

La veritat és que hi tenia poca fe, a les fibres vegetals els costa molt més que a la llana d’agafar color i per això queden tan apagats, però estic més que satisfeta amb els resultats!

 

Cotó tenyit amb tints naturals - socunatroca

Holaaaaa!!!

Ai… quina peneta… un mes sense escriure… no pot ser!!!

No us penseu que no he estat jugant amb llana, no… no pooooc!!!

He tingut la grandíssima sort de quedar-me pràcticament sense llana d’un cap (gràcies!!!) i n’estic preparant altre cop. Aquí la veieu llesta per tenyir, em moro de ganes de començar-la a posar en remull!

socunatroca - llana a punt per tenyir

Bé, i a part de filar en quantitats industrials (a més de les troques que veieu aquí n’hi ha algunes de guardades, i també n’estic fent una de molt primeta per mi… per un jersei? un xal? mmmm…), doncs estic preparant un nou projecte que em fa moltíssima il·lusió!!! Hi hem dedicat bastants diners i moltes hores, però confio que sortirà bé! Alguns segurament ja sabreu de què us parlo, però prefereixo no desvelar-ho oficialment encara… això sí, que sapigueu que té a veure amb llana i peus, ha ha ha!

socunatroca - nous projectes

Salut!

Christmas knitting

Aiii, que tinc el bloc abandonaaaat!

Tot i que ja fa dies que han passat les festes, us volia ensenyar el que els vaig preparar als de casa:

51 colls de nadal

Cinc colls i una bufanda mini per la meva família! Ara que els han rebut (i pel que sé, alguns també l’han lluït bastant) ja els puc ensenyar!

Tots estan fets amb llana d’un cap, 100% merino i tenyida amb tints naturals. He fet servir una troca per cadascun, excepte per el verd que n’he fet servir dos (ha! va ser el primer que vaig fer, quan em pensava que em sobraria temps… il·lusa…).

Ja ho sé que no queda massa bé que em tiri floretes a mi mateixa, però teixir aquesta llana és un gust, i el resultat m’encanta! Ah, i si m’heu comprat alguna troca i us en feu un coll ja us podeu oblidar de passar fred!

Sóc hippie… però no tant!

Això dels tints naturals desperta la vena més hippie de la gent: anar a passejar pel bosc, collir plantetes i llavors fer-les servir per jugar amb la llana. Idíl·lic, oi?

Bé, la gent que ho fa, i hi disfruta, perfecte, em sembla genial!

Jo, amb el que més disfruto quan tenyeixo, és amb la vessant històrica. I què vull dir amb això? Doncs pensar que estic fent un procés que es fa igual des de fa centenars d’anys m’emociona, ho trobo fins i tot místic!

Quan vaig a buscar floretes no és per veure aviam si pinten o no, I si faig experiments no és per trobar un material tintori nou, sinó per provar-ne algun que encara no he fet servir mai. Com s’ha fet sempre, i per assegurar uns colors de la màxima qualitat i durabilitat, jo compro les plantes tintòries cultivades expressament per aquesta finalitat, i trio els materials que els anys han demostrat que funcionen bé (i així també poso el meu granet de sorra per mantenir una branca poc coneguda de l’agricultura). Llavors agafo les receptes que s’han fet servir al nostre país fa dos, tres i quatre-cents anys, i, evidentment, aconsegueixo resultats espectaculars. Aquella gent era molt sàvia! Tant de bo haguessin deixat més secrets escrits sobre l’art de tenyir…

Remallet de tinturas... 1691

Remallet de tinturas… 1691

 PS: Bé, la veritat és que jo també he fet el que tothom fa en començar… he tenyit amb pells de ceba! El color és preciós, però us penseu que a l’edat mitjana no sabien que aquest tint existia? I per què penseu que no el feien servir? Doncs perquè al cap d’un temps, sense que necessàriament li hagi tocat massa el sol, es descoloreix molt. Quina pena, no? I quan et deixes uns bons durets en una troca de llana preciosa l’últim que vols és que se’t faci malbé, no? Au, doncs, queda dit!

PS altre cop: La veritat és que a l’edat mitjana eren molt savis en unes coses i ben poc en altres… Els tintorers no tenien una esperança de vida especialment llarga, feien anar alguns materials altament tòxics que jo evito del tot, que us quedi ben clar!

PS ja per acabar: No us refieu d’aquesta gent que diuen que per anar vestit d’època només es poden portar uns colors o altres… Els colors ja estaven tots inventats abans que apareguessin els tints sintètics a partir de 1857.

Tinc una troca, i ara què?

Doncs si encara no tens pensat teixir-la la pots guardar així, cargoladeta i au! (per saber com cargolar una troca pots veure’n un vídeo aquí)

50 01 tinc una troca

aquí la troca de mostra ben cargoladeta

Com veieu, a vegades queden restes dels materials que faig servir per tenyir. En cabdellar-la i teixir-la aniran saltant tots, no són cap problema!

Quan decideixis teixir-la és quan l’hem de començar a manipular. Aneu amb compte! Sabeu l’expressió que diu “embolicar la troca”? Us podeu fer una idea d’on ve? Esteu avisats!

50 02 una troca oberta

hem obert la troca!

El primer que hem de fer és posar la troca en algun suport que l’aguanti amb tensió. Per això hi ha eines específiques, com els paraigües o les devanadores. Però no ens cal fer cap inversió, podem fer servir els respatllers de dues cadires o bé l’ajuda d’un col·laborador abnegat que l’aguanti amb les mans (si home, quan érem petits les iaies a vegades ens ho demanaven, us sona?).

50 03 troca en un paraigües

la troca ben posada en el paraigües

Un cop tenim la troca segura l’hem de repassar bé: per evitar problemes és millor que no estigui massa recargolada sobre ella mateixa, així que mireu d’anar desenrotllant-la amb compte.

mireu d'evitar que la llana es vegi així, no hi haurà manera de desfer-ho!

mireu d’evitar que la llana es vegi així, no hi haurà manera de desfer-ho!

Ara que ho tenim tot a punt ja podem tallar les bagues que l’aguanten. Un cop tretes aquestes bagues ni se us acudeixi treure la troca del suport a menys que vulgueu acabar aquesta operació en un desastre de proporcions èpiques (bé, potser he exagerat, però desembolicar uns 100 metres de llana sense acabar tallant-la pot arribar a ser complicat… molt complicat!).

Amb les meves troques procuro sempre que una de les bagues estigui unida al nus que faig amb el principi i el final de la llana. Quan talleu aquest nus podeu agafar un dels dos caps que us quedaran solts i podeu començar a cabdellar. Si heu tallat totes les bagues i no heu trobat aquest nus (a vegades passa, em queda la llana justa i he de fer trampes) mireu bé entre els fils de la troca i el trobareu, procuro deixar-hi sempre algun tros de fil ben estarrufat perquè sigui fàcil de localitzar.

els caps de la troca enganxats a una de les bagues

els caps de la troca enganxats a una de les bagues

I res, ja podeu començar a cabdellar! Ho podeu fer a mà, amb l’ajuda d’un nostepinne, o bé amb una maquineta estupenda que es diu cabdelladora.

cabdellant!

cabdellant!

Veureu que a vegades la llana s’enganxa una mica amb ella mateixa. Això és degut a l’acabat que li dono. Normalment, la llana d’un sol cap es pot desfer amb facilitat, i per evitar-ho jo el que faig és enfeltrar-la. D’aquesta manera les fibres s’enganxen les unes amb les altres i la llana acaba essent més fàcil de teixir, més resistent i fa menys boletes.

la llana s'enganxa una mica

la llana s’enganxa una mica

a vegades s'enganxa bastant...

a vegades s’enganxa bastant…

Tatxaaaaan!!!

et voilá!

et voilá

Salut i llana!