Ovelles autòctones dels Països Catalans

Aranesa o montanyesa:

Ovella originària de la Vall d’Aran, se’n desconeix l’origen però es creu emparentada amb la tarasconesa i les merines transhumants. Amb un pes d’uns 90 kg els mascles i uns 60 les femelles, ambdós tenen banyes cargolades i poden ser de sis classes segons el color: blanca, negra, bereta, capirroja, mascarda i oelhinera. La seua llana és entrefina (1).

Blanca mallorquina:

Com l’eivissenca i la menorquina, l’ovella mallorquina té un origen desconegut. Són ovelles petites, amb un pes de 70 kg els mascles i 55 les femelles, són sempre blanques i els mascles tenen banyes cargolades. Tot i que produeix molta llana (entre 2 i 4 kg), està considerada molt basta.

Cartera:

L’origen d’aquesta ovella és molt particular. Es creu que es tracta d’un “invent” de Bernabé Martín Vicente “el Cartero” a partir del creuament d’ovella rasa aragonesa i merina. Als Països Catalans es troba a les comarques centrals. El pes ronda els 80 kg als mascles i els 60 a les femelles, són sempre blanques sense banyes i tenen una producció de llana entrefina d’entre 3’2 i 2’7 kg.

Eivissenca:

No se sap ben bé l’origen de l’ovella eivissenca, però actualment està molt mesclada amb la merina. La seua criança es redueix a les illes d’Eivissa i Formentera i són ovelles petites, amb 62’5 kg els mascles i 45 les femelles. No tenen banyes i són sempre blanques, i la seua llana és basta.

Fardasca:

Aquesta ovella, criada a les comarques centrals dels Països Catalans, es caracteritza per tenir el voltant dels ulls, la punta del morro i la punta de les potes negres, contrastant amb el color blanc de la resta del cos. Són ovelles de mida mitjana i tenen la llana entrefina, encara que de fibres no massa llargues.

Guirra:

Es creu que aquesta raça d’ovelles té l’origen al nord d’Àfrica, però actualment només es cria en algunes zones de l’horta valenciana i les comarques centrals dels Països Catalans. És una ovella relativament petita, amb un pes mitjà de 80 kg els mascles i 55 les femelles, mai té banyes i sempre és de color roig amb diverses tonalitats. La seua llana està considerada entrefina.

Maellana:

Fins fa poc es creia que aquesta ovella descendia de la rasa aragonesa, però ara se sap que tenen un origen comú però no descendeixen una de l’altra. Rep el nom de la població de Maella, al Baix Aragó, i es cria en aquesta comarca i la Terra Alta. Els mascles de maellana pesen al voltant de 85 kg i les femelles uns 55, no tenen banyes i són sempre blanques. La seua llana és entrefina i en produeix entre 0’6 i 1 kg.

Menorquina:

No cal dir que que és una ovella que està dins del mateix grup que la mallorquina i l’eivissenca, i presenta característiques similars. Els mascles pesen uns 70 kg i les femelles uns 55. Sempre són blanques i només alguns mascles tenen banyes cargolades. La seua llana és basta.

Rasa aragonesa:

És potser una de les ovelles d’origen més antic de la Península. Es troba a tota la vall de l’Ebre aragonesa i Catalana, i és una ovella mitjana, amb uns 80 kg de pes els mascles i uns 55 les femelles. Sempres són blanques i no tenen banyes. La seua llana és entrefina, però té les fibres molt curtes. D’aquest fet en rep el nom.

Ripollesa o berguedana:

És una ovella d’origen molt antic, però molt creuada amb la merina. La seua àrea de criança són els Pirineus centrals. Els mascles pesen uns 75 kg i les femelles uns 50, i poden ser blanques, negres, roges i bé tacades. Algunes tenen banyes, però es prefereixen sense per raons estètiques o de manipulació. La seua llana és entrefina i de bona producció (uns 3 kg).

Roja mallorquina:

Només es troba a l’illa de Mallorca, i rep el nom del color del seu velló. Els mascles són molt grans, amb pesos que ronden els 110 kg, i les femelles més petites, amb uns 55. No tenen banyes i la seua llana és entrefina i de molta producció.

Segurenya:

L’ovella segurenya és originària de la zona sud del País  Valencià, d’on rep el nom.  És una ovella mitjana, amb uns 75 kg de pes en els mascles i uns  50 en les femelles. Pot ser blanca, roja o marró, i també pot presentar taques.  Mai tenen banyes i la seua llana és entrefina.

Xisqueta, ullada o pallaresa:

Emparentada amb la fardasca, aquesta ovella es cria a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, però també se’n troben als plans de Lleida. Són ovelles petites, els mascles pesen uns 65 kg i les femelles uns 50, no tenen banyes i són sempre blanques, encara que les orelles, el voltant dels ulls, el morro i la punta de les potes són negres. La seua llana és entrefina.

Fonts:

– Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino.

– Patronat per a la recuperació i defensa de les races autòctones de les Illes Balears.

(1) Normalment es considera llana fina la que té 22’4 microns de diàmetre o menys, entrefina la que en té entre 22’5 i 36’19, i basta la que en té 36’20 o més.